La producció de sal a Eivissa s’inicià amb l’arribada de fenicis i cartaginesos, i s’ha mantingut activa fins avui.
La producció de sal a Eivissa és ancestral. La seva explotació s’inicià amb l’arribada de fenicis i cartaginesos, continuà amb els romans, i tot i que no hi ha constància escrita se suposa que seguí amb els vàndals i els bizantins. En el segle X arribaren els àrabs, d’ells provenen les primeres notícies que constaten l’explotació salinera durant la seva estada a l’illa. I per documents anteriors a la conquesta catalana se sap que algunes ciutats-estat italianes ja comerciaven llavors amb la sal d’Eivissa.
Amb la conquesta catalana en 1235, els senyors feudals obtingueren el repartiment dels beneficis derivats de les salines i de la venda de sal. Però pocs anys després s’establí que el producte també havia de beneficiar a la comunitat d’Eivissa i els seus habitants, que podien extreure sal per vendre-la lliurement a canvi de pagar un impost. La sal significava riquesa per a l’illa, i de fet fou la principal font de finançament de l’òrgan de govern local, la Universitat.
En 1709, les salines s’arrendaren al mercader genovès Joan Baptista Visconti, qui les explotà fins que, finalitzada la guerra de Successió, Felip V s’apropià d’elles "per drets de conquesta”.
En 1871 foren venudes a un particular, i actualment són explotades per l’empresa Salinera Española SA.
LES MATANCES. Les matances són un punt de referència important del calendari pagès de final de tardor i de l’hivern. Entre sant Martí i santa Catalina, tot és a punt per començar la feina. Es tracta de matar el porc i de fer les operacions destinades a l’elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l’animal.
...